Wednesday, November 22, 2006
Voluntat
Galipandria, dificultats series per anar a treballar, alguna que altra cansinez en el tajo, emoció baixa,...la bicicleta. A TOMAR POL CULO LA BICICLETA!. Resulta que me la maqueo, em compro un casco molongui (el venedor em diu:-que és un casc evolucionat del model skater, 40 ecus; vamos, la hostia de casco). Però, al final: -a tomar pol culo la bicicleta!. Aquest matí, després de tres dies sense fallar en el meu propòsit d'anar a currar sense fums, las fuerzas han flaqueao, la emoción estaba baja, en general. Em fot ràbia haver de donar la raó a aquells que opinen que lo meu són tots els -pre's: anar al decathlon a comprar la roda pim i el casquet pam, la coberta asina i el portapaquets asana... Y avui els hi he donat la raó a tots de cop, rotundament, m'he pillat el metro, m'he enxufat els casquets dels walkmans i m'he arraulit al seient plasticós tot dient-m'he dintre dels fueros interns: A TOMAR POL CULO LA BICICLETA!.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
La bicicleta es el via crucis del urbanita ingenuo: una sangría de dinero, un camino directo a la intoxicación respiratoria, una trampa perfecta para microbios y bacterias.
¿Sano? ¡Es mucho más sano follar! ¡A TOMAR POL CULO LA BICICLETA!
¿Me la dejas?
Je je.
A TOMAR POL CULO LA BICICLETA!
pero ni tocal.la, ¿eh?.
¡acabáramos!
Post a Comment