Estimades i estimats...el gran jefe porta varis intents de publicar nova merda de la bona. I de moment, he decidit dosificar tots els nous inputs que implica habitar un lloc nou, tots els nous inputs de relació, d' espais, de tempos, d' activitats. Mica en mica vaig digerint i sembla que les paraules poden servir com a química gàstrica. Volia plantejar Mallorca així: illa d' hotels i pedra. Avui parlaré de la seva cara hotelera. Una estètetica tropicalista desfassada. Uns llums de neó i unes banderetes de països penjades d' un fil. Ja sabeu què vull dir. Una mena de sensació d' haver-te enuegat una espècia de polilla de neó. Un gran hotel en hores baixes. Balconing després de molts San Franciscos i Banana-split. Cala-d'or. Será maravilloso. Tota aquesta tralla estètica que ben passada pel sedàs de lo indie, seria una expo fotogràfica de lo més cool.
El granjefe ha estat vàries vegades passajant-se pel passeig marítim de palma. Discoteques, ja sabeu. La discoteca Titos, pacha...i tota aquesta merda de la bona. La joventud que s' hi passeja sembla que acabi d' abandonar la casa del gran hermano. Una joventud que brilla com pompes de sabó, una (possible?) inteligència que habita enfonsada sota tones i tones de gomina. I les palmeres del passeig es mouen per brisa del mar i sembla que volguessin esgarrapar tota aquesta merda. El Guincho.
Tot això és crosta, crosta i atrezzo anys boom turístic anys '70, però per sota respira l' illa de pedra. La pedra marés de les muralles. La mirada múrria i enrrocada dels avis. -s' han venut l' illa -diuen alguns. -I una merda. Han venut crosta, un decorat preparat en qualsevol moment per ésser arrencat, una mugre secundària...
...una mugre secundària que fa molts diners, la gallina dels ous d' or. La monarquia i el club de vela, la filantropia barata, els polos i els jerseis anuats al coll. Aquesta és la idea de la cara A de Mallorca, mugre secundària. Però per sota batega la cara B, l' illa de pedra: la cultura de la resistència, de l' immobilisme...continuarà...