Lesseps

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis furgons dels mossos, un rera l'altre des de l'Inca Burger fins al semàfor. Al semàfor, un dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze coloms amenacen amb una gràcia molt cabrona platejar els caps dels matiners vianats. Se senten des del llit batecs intensíssims. Un mosso ajudat d'una barra d'acer reventa la porta de l'edifici de davant. Dos caps de boniques okupes nòrdiques s'ho miren des de dalt.

Lesseps

Una espècie de pessimisme opac reposa sobre la plaça avui pel matí. Les baranes del pont estan humides i els graons de la boca de metro plens de culilles. La senyora de la neteja passa la fregona industrial feixugament. Insisteix a cops curts per desenganxar taques negres de xiclets antiquíssims i no se'n surt. La gent fa com si provés d'evitar trepitjar les rajoles fregades però marca les seves soles inevitablement. Masses passatgers duen sandàlies. Dol veure els seus peus horribles.

Lesseps

A les escales mecàniques, reviso sense parar: claus, cartera, mòbil i ulleres de sol. Mantinc dos graons de distància amb la turista de davant. Durant un moment trio entre sobrepassar-la o quedar-me pacientment darrera amb el nas suspès a quatre pams de la seva faldilla estampada. Surto a la superfície amb dificultats. Un grup d'italians tapona la boca del metro. Faig per evitar topar-m'hi però inclino el cos enèrgicament cap endavant. En certa manera, no m'estaria tant malament xocar amb viòlència contra la massa de visitants. Un japonès tampteja de cuclilles l'enquadrament d'un troç de sortint de sostre de la biblioteca i la perpectiva serpentejada de Travessera de Gràcia. Mou el tronc a banda i banda probant de fer-ho encabir tot per l'objectiu. Sembla que no se'n surt i de poc que perd l'equilibri i es desploma cap a la dreta. Enfilo en diagonal República Argentina. Al portal de casa reviso: ulleres de sol, mòbil, cartera i claus.

Lesseps

Travesso cada matí el pont provisional que connecta Avinguda República Argentina amb Príncep d'Astúries. Aquests darrers dies, provo de fixar un detall però no hi ha manera. Aparentment resta tot parat. L'agost ha esborrat l'acció de la plaça. La meva percepció és molt rudimentària. Res que no passi a gran escala, cap acció que no sigui evident, sóc capaç de retenir-la i narrar-la. Potser, aquest bassal allargassat, el fang...

Lesseps

Petits cilindres giraven fent moure una cadena d'acer dentada. S'inceria al formigó i anava fent amb exactitud la seva feina. Com el tall d'un cutter. El mur, tot i estar dividit en dos en una part de la seva longitud, es mantenia ferm, sense cedir. Es podia intuir la feina invisible de l'estructura metàl.lica que armava tot el block i impedia el seu desprendiment.
Quatre metres més enllà, motos i cotxes passaven pel túnel.