una nena salta a corda
dins d'una peixera fosca
els peixos la veuen riure
i les algues l'acaricien.

un nen s'està a la vora
fent ventoses amb la boca
els peixos el veuen moure's
les granotes ni s'immuten.

Marcovaldo

Els horts d'una autopista
si li clavo un cop de puny
em deforma la còrnia
em transforma l'humor
si l'empento pel penya-segat
retorna
com una alga bategant
si em trec la imatge
de l'alga, toba, damunt del cap
reapareix.
Els horts d'una platja
Els horts d'una cala
on hi van a morir
els budells de la ciutat dormitori
si em trec la imatge
de l'alga sobre el cap
reflota
com la pus
d'una crosta que supura
Als horts de l'A-7
als horts
els horts
els horts
el mar
supura

quan vaig acabar dedecidir
què podi estar passant
les coses mai venien soles
el cap -com deia Walser-
buit, tou, sense suport
només el plaer del llapis
damunt del paper
aquest plaer humil
com una gota obrint-se camí
per l'obscuritat
com un cop de puny
rebregat sobre si mateix
damunt la galta
i el gir de l'ull morat
en el moment de l'impacte
caient com una garrotada

Treballo
davant l'ordinador
que escup llum continuament,
sota els fluorescents
que escupen llum continuament,
contra les parets de pladur blanc
que reflexen llum continuament,
enfront de la fotocopiadora
que desprèn la seva llum encegadora.
Treballo, collons, treballo, òsties,
treballo, joder, treballo, redéu,
continuament. Continuament.

En el que han acabat les Menso de l'Abuelo

La platja del Prat

Rúcula, aguacate, tomàquets secs
tomàquets secs?. M'agradaria saber-ne el procés.
Liofilitzats, m'expliquen. Són dolços, fan venir esgarrifances.
Sembla que no hagués passat el temps, merda!
Entrelluscar tots els raconets ombrívols
d'hortets que ressegueixen l'autopista.
Buscar els seus personatges que a la que t'oblides
t'obren el cap amb les pinces del cotxe.
Sota el xàndal amaguen els seus crims: violacions, assassinats.
Quan es dirigeixen a la platja del Prat, darrera la pista d'aterratge,
llencen les seves canyes al mar però en realitat no pesquen, vigilen.
Esperen estàtics però tensos, com els felins,
rera els tobogans abandonats.
Els avions rebreguen la remor de les onades
quan sobresurten per damunt de les copes dels pins.
Allí s'hi amaguen, sense fer soroll,
els cotxes amb les finestres fumades.
Els pescadors són guipàires, com tots: com tu i com jo.
I no es poden estar de llucar depressa les siluetes.
Passegen per aquests aiguamolls podrits i estripats
per torres de vigia, boeings i nius d'orenetes.
Si per apaivagar l'estranyesa d'aquest indret, almenys,
no hi haguessin aquestes hordes de plane hunters
armats amb vinocles i horribles gorres vermelles...

Maletes

Vichy Catalan

Guiris

Portes

Maniquí 2

Carrer Apel.les Fenosa

Diagonal

Maniquí 1