La platja del Prat

Rúcula, aguacate, tomàquets secs
tomàquets secs?. M'agradaria saber-ne el procés.
Liofilitzats, m'expliquen. Són dolços, fan venir esgarrifances.
Sembla que no hagués passat el temps, merda!
Entrelluscar tots els raconets ombrívols
d'hortets que ressegueixen l'autopista.
Buscar els seus personatges que a la que t'oblides
t'obren el cap amb les pinces del cotxe.
Sota el xàndal amaguen els seus crims: violacions, assassinats.
Quan es dirigeixen a la platja del Prat, darrera la pista d'aterratge,
llencen les seves canyes al mar però en realitat no pesquen, vigilen.
Esperen estàtics però tensos, com els felins,
rera els tobogans abandonats.
Els avions rebreguen la remor de les onades
quan sobresurten per damunt de les copes dels pins.
Allí s'hi amaguen, sense fer soroll,
els cotxes amb les finestres fumades.
Els pescadors són guipàires, com tots: com tu i com jo.
I no es poden estar de llucar depressa les siluetes.
Passegen per aquests aiguamolls podrits i estripats
per torres de vigia, boeings i nius d'orenetes.
Si per apaivagar l'estranyesa d'aquest indret, almenys,
no hi haguessin aquestes hordes de plane hunters
armats amb vinocles i horribles gorres vermelles...