quan vaig acabar dedecidir
què podi estar passant
les coses mai venien soles
el cap -com deia Walser-
buit, tou, sense suport
només el plaer del llapis
damunt del paper
aquest plaer humil
com una gota obrint-se camí
per l'obscuritat
com un cop de puny
rebregat sobre si mateix
damunt la galta
i el gir de l'ull morat
en el moment de l'impacte
caient com una garrotada