Tuesday, November 13, 2007

Després de la mort de Pujades

Al sr. Pujades li van tallar el cap. No sé com s'ho van fer però el tema és que allí estava plantat a la catifa de l'ascensor, decapitat com un porc. Una taca fosca i irregular és el rastre que quedava de la seva presència avui pel matí, dos dies després de la matança. La dona de fer feines ha observat oportunament que fer net allò no entrava al contracte i els assassins han hagut de donar-se pressa per pagar a una brigada de Harvey Keitels ultraespecialitzada, ascèptica i eficaç. Han vingut mudats dins d'unes granotes blanques, esgrimint unes aspiradores llargues i primes que acabaven en forma de platet volador. I així que han vist tot el desperdici gelatinós pel terra, han dit que farien el que bonament podrien, ni més ni menys. El mal ja era fet.


Si la vida hagués tornat a una certa normalitat un o dos dies més tard, rai. Però, ara, el veí del bloc adjacent fa barrinar la paret amb una mala folla insistent. La tormenta dura tot el santíssim interval de la migdiada. I, això, és molt més tràgic que l'assassinat del nostre president d'escala. És tanta la mala òstia que genera que he acabat per llençar amb violència el minipimer contra la paret de la cuina. No només m'he quedat amb el carbassó a mig triturar sinó que, per a rematar-ho, he trencat les tasses de cafè de la besàvia.