L'últim flotador

Arribes al mostrador marejat. Poses la carpeta amb la documentació de l'INEM i la finalització de contracta de l'empresa de seguretat sobre el taulell. Demanes per mi. Tens un nus feixuc a la boca de l'estómac perquè intueixes que en funció del què diràs i com ho diràs dependrà que a principis del mes que ve puguis continuar llevant-te sobre un llit o, pel contrari, hagis de tornar a la dura vida dels cartrons i la por. T'atenc a peu dret, amb la desgana d'un autèntic funcionari. No tinc cap ganes que la visita duri massa. Avui m'he aixecat de bon humor i vull estirar al màxim aquesta sensació. Tu notes la pressió de la meva exigència i, nerviós com et trobes, comences a trabar-te al parlar. Comences les frases, que t'has memoritzat obsessivament al metro, al revés; barreges els arguments, no claves els connectors. Mica en mica, veig que et van apareixent al front petites bombolletes de suor. Tens la cara primíssima, d'un color de cendra malaltís. L'alè et surt de la boca saturat d'alcohol. Has tornat a recaure. Havies estat compensat durant els sis mesos de feina. L'havies mantingut admirablement bé i, de cop i volta, et fan signar la carta d'acomiadament. Amb el finiquito t'has begut una ampolla sencera de cognac.
Tota la càrrega de la realitat m'envaeix i la cuirassa de funcionari es desmorona irremediablement. Et dono un cop a l'espatlla i t'invito a seure a la cadira de la sala de convenis. Intento tranquilitzar-te. Provo primer d'eliminar el temor que sents a tornar al carrer que és l'origen de la recaiguda a l'alcohol, del discurs inconnex, de la mirada perduda, etc. Intento dirt-te mirant-te amb convicció i posant especial ènfasis: -NO ET QUEDARÀS AL CARRER. Després provo de centrar-te per tal que entenguis quins són els passos que has de fer ara. I dic -ara- vàries vegades provant que el teu cap no torni al passat: a la ruptura matrimonial, a la pèrdua de la custòdia dels fills, etc. Sembla que finalment et calmes i se t'ordenen un pèl les idees.
Ens acomiadem amb una encaixada de mans. Puc percebre que almenys un múscul o dos de la cara se t'han relaxat i mires al voltant amb més fermesa.
Quan torno a la taula comprenc intensament lo fotudíssim d'aquesta feina. M'estic una estona a la cadira amb les mans sobre el cap sentint vívament aquest revel.lació. Aquesta feina és molt chunga, penso. Però entre expedients i taules d'excel mica en mica me n'oblido.