Friday, February 01, 2008

El retro-ear se va a acabar

Últimament em posa malalt tot el rollito indie dels collons. Tanta merda d'estètica retro. Perquè un grupillo moli ha de suggerir estètiques d'altres èpoques: puta merda de barbes i mitges melenes, ulleres antigues estil bob dylan i all stars. Joder, vaya merda de generació acomplexada som que necessitem de tirar d'estar a la onda a base de girar el puto cap endarrera tota l'estona!. Una estona mola això de disfressar-se d'altres èpoques, comprar telecasters primer model anys '60 per després posar-nos pins ultra futuristes i fer-nos els més postmoderns però això s'ha convertit en la tendència hegemònica de la cultura més puntera de la nostre generació. I arribats a aquest punt de poca imaginació i falta de personalitat, m'emprenyo i dic: a la puta merda les barbes i els pentinats beattlians, el Micah P. Hinson i el seu puto banjo rollito folkie setenteru, a la puta merda el Devendra Banhart, els Akron family, el rollito bailongo dels franz ferdinand, i la purria dels strokes... I és que no només és l'estètica, també la música està obsessionada en emmirallar-se tota l'estona en altres èpoques. Totes les dècades han recollit la influència de les anteriors però ara sembla que estiguem en un bucle de retorn al passat que acaba per mediocrititzar-ho tot.
El indie fa jerna.

3 comments:

Xavi said...

Ya, es como en los blogs.

Al principio todo era comunicación espontanea, originalidad desacomplejada y, en fin, algo refrescante e innovador.

Y ahora todo son furibundas fílipas en contra del presente, amargos manifiestos que cargan contra las carencias de los demás. Como hacían antes los columnistas, tertulianos y opinadores varios. Una vuelta al pasado en toda regla, vaya.

pots said...

a veces mola decir que todo da jerna, es catártico porque expulsa la jerna que hay en uno mismo. Es verdad: escribir amargos manfiestos también es retro y está resobao; però yo hablo de las putas barbas estilo indie i las gafas de sol Dylanianas, que dan jerna
Todo da jerna!

pots said...

ya se sabe todo se vuelve amargo y turbulento con el tiempo y en lugar de huir hacia adelante se da vueltas y vueltas a lo mismo con mel.liquisme patológico.
Ahora que lo pienso: no será pecar de lo mismo desear un cuatrolatas viejo con el cambio de marchas en la guantera?.