Wednesday, June 15, 2011

Die Insel cap. 5: les cridades de protocol

ho he tornat a fer
és cosa de l' illa, estic segur
és un efecte estrany

fa dies que contemplo amb una barreja estranya de por i il·lusió com em van sortint canes, sobretot pel serrell. El pas inhexorable del temps, ja sabeu.

ahir, pel contrari, el que vaig sentir va ser un terror sense matisos. Mentre em barallava amb l' ordinador per acabar una feina, vaig notar que em saltava un tros de dent. Una part del meu cos es desprenia definitivament de la meva organicitat i s' acomiadava per sempre més del meu devenir. Una mort parcial de la meva biologia. Poca cosa si voleu, una engruna de dent que s' immolava, però dins la boca, la sensació era d' obús, d' esfondrament total del Carmel.

avui, amb la llum redemptora del matí, he entès que no n' hi havia per tant. He decidit agafar el telèfon i he "cridat", com diuen per aquí, al dentista. Al moment, s' ha posat l' administrativa, molt efectiva ella, rotllo mutua privada, molt de nivell.

-Sanitas Dental, dígame
-Sí, hola, mire, quería pedir hora.
(silenci llarg)
-hora, para qué?
-sí...mire, quería pedir hora porque tengo unos problemas...
(silenci estrany de l' adminsitrativa)
(jo: incòmode per no saber com enfocar el tema)
-¿unos problemas?
-...sí, tengo unos problemas de los dientes, ¿sabe?...
(sento uns riures in-dissimulats a l' altra banda del telèfon)
-sí, lo comprendo pero para qué quiere la cita: ¿para una limpieza bucal o para una revisión?
-una revisión...

Quan he penjat, no he sentit la partida de caixa incontenible de l' adminsitrativa però me l' he imaginat. La que sí he sentit és la de l' Elena des de l' habitació del costat. ¡Lo has vuelto a hacer! -m' ha dit mentre reia.

Sí, ho he tornat a fer, és una influència estranya que té l' illa sobre les meves trucades "protocolàries", diguem-ne, aquelles en què cal seguir un guió estàndard. Ja em va passar la primera setmana de ser aquí, ara farà un any...

-Hola, mire, resulta que me he ido a vivir aquí, aquí quiero decir a Palma, porque nos hemos mudado de piso, ¿sabe?, antes estaba de alquiler en Barcelona y ahora estamos de alquiler en Palma y eso... (massa informació)
- Sí, muy bien, pero para que ha llamado
- bueno,...para...

Aquell cop vaig ser jo a qui li va agafar el riure, un riure de teleoperador fumat, diguem-ne, una carcajada absurda. Vaig haver de penjar abans de sol·licitar el canvi de nom del titular del compte de la factura de la llum.

D' aquesta fa un mes i mig:
Un vespre ens va agafar a mi i a la Elena un antojo de makis i nigiris. Una salivera de wasabi, ja sabreu. N' hi ha un al barri de Santa Catalina que ha pres el relleu del xino Ós Panda del carrer Verdi (mudar-se de ciutat implica fer aquest joc de simetries: el Bar Suec és aquí el Soho, i Collserola, la muntayeta de Bellver...estratègies absurdes contra la nostàlgia). El cas és que ja havíem fet la tria de teca i vaig cridar per fer l' encàrrec.

-hola, buenas noches.
-hola, sí, dígame.
-sí, me gustaría pedir...
(una estona per plantejar com continuar...com enfocar el puto guió marcat...)
-...quiero pedir...una serie de cosas...

¿UNA SERIE DE COSAS? què collons vol dir "una serie de cosas". L' havia tornat a liar.

Quan vaig anar a buscar la comanda de peix cru la mossa encara reia.

10 comments:

Anonymous said...

Ains, quines emocions! Das Insel és tenir un trocet de Dani i Elena ben aprop, a tocar, com si estiguessiu durant un parell de minutets aquí al costat amb nosaltres per fer unes rises... vamos, que ho has tornat a fer :)
Ernest

pots said...

ole ernestus!
joer quina il·lusió...això és el millor que em podrian dir...jo també us trobo a faltar. Aquelles canyes i olivetes de rigor a la virreina, ains!

Jose Miguel said...

Madremía, tengo lagrimones en los ojos de lo que me he llegao a reir con este post.

La pregunta és: per quan tens hora al dentista? o vas decidir trucar-ne un altre tement l'inevitable? Perque saps que en quan vagis a la clínica i diguis qui ets la tia es descollonarà, no? Va, Daniel, dinos que día vas para planificar las vacaciones y poderte acompañar!!!

pots said...

joer! josete! no, no...m' ha donat l' impuls inicial de penjar mort de vergonya però he aguantat com un estoico. Tinc hora per demà a les 10 del matí...així aplicate el cuento y agafa un avió aquesta nit :)

Anonymous said...

Tots amb el Dani al dentista!

Nuria Bombai said...

Estooo... te queria desir, com comencar... pero tu ja ho saps, cal que t'ho digui? pero, en fi no esta de mes no? m'entens?...
...
el que vull dir es que... no deixos d'escriure'ns pots! vull dir posts! ;)
...
...

vale?

Unknown said...

Joer... Jo també ho he tornat a fer: m'he partit la caixa enmig del tren llegin-te en 10cm2 de pantalla. Ets gran Dani... Cuanta trascendencia poden arribar a tenir les nimieses si les escrius tu.

Se us anyora a tot@s. Allende los mares... Siguin mediterranis o atlantics!

pots said...

joer penya! vaya comments més emotius!
què macus sou òstia!
la sèrie die Insel no ha fet més que començar...depenent de la reacció de l' adminsitrativa del dentista potser que demà mateix es postegi el 6è capítol

hare said...

Grande Dani. Et veig al telèfon i m'estava partint amb la helen!

Anonymous said...

Hóstia Dani, quina gracia!!! Estic a casa amb ma germana i se'ns salten les llágrimes de tant riure. He hagut de parar entre relats de "cridada" i "cridada" per recuperarme!! Boníííssim.
Uns petons molts grans per tu i la Helen de les sisters.
Muas
moki