Al Familisteri tothom hi viu content fins que algú es subleva. Llavors, els membres de la comunitat detenen el seu ritme habitual, perden el pas i s’observen els uns als altres amb estranyesa. La majoria opta per abaixar els ulls i tirar milles, però els més inocents, els més purs, es detenen una mica més del que és oportú i confronten les mirades. Una gruta fosca s’obra dins seu. Si un pogués observar a vista d’ocell el tràfec laboriós de la comunitat, el moment de desajust li passaria segurament inadvertit. Una microscòpica descompensació en el vaivé mil.limètric.
Les parets de maó del pati interior prenen una incandescència inquietant al capvespre quan el sol entra de costat per l’enorma claraboya.
Dins les cambres tots els boscos.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment