Arribaven crits agudíssims des del portal. Jo esperava en el garatge que la carnisseria passés. Els crits s'extingiren però, llavors, començaren les respiracions i els espasmes. Algú es vomità a sobre, o algo així. Una cosa pesada impactà contra el màrmol. El so va ser sec i greu. Després vingueren el frec agut dels ganivets, tota l'afilamenta de dents llargarudes, la carnisseria total. Vaig aconseguir ficar-me dins l'ascensor i m'hi vaig encongir, arrupit com un fetus horroritzat. Va ser obrir la porta al primer pis i llançar-me rera la clau contra el pany de la meva mansa llar.
Aquest matí encara era fosc quan, carregat amb el maletí, he clicat el botó de l'ascensor. S'ha il.luminat puntualment el rectangle lluminós. A l'obrir, plantat per la base del coll sobre la moqueta, sagnant, regalimant encara algun tendrum i amb la pell rebregada, m'hi he trobat el cap del veí del quart que em mirava amb uns ulls rodoníssims. Sí senyor, el president de l'escala decapitat. Un metre més amunt, clavat a la paret amb una finíssima agulla de cap, encara hi havia el cartellet: demà 18 d'octucre a les 18.30, reunió de veïns. Es parlarà de les obres al garatge (només propietaris).
Què reunió, què garatge!, qué niños muertos!, sang, carnassa i guillotina!, si de cas.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
joé... m'has ginyat dani!
impresionant
marta.
hostia!lo mismo nos pasó a nosotros la semana pasada con la señora Stamatti, del sexto B.¿Será una red organizada e internacional? ¿Será una recración moderna de "La guerra del cerdo"de B.Casares?? Tengo miedo de verdad.
Por cierto, muy buen libro, te lo recomiendo.
Ara m'alegro que em vaig adonar d'aquest lloc, exactament la informació adequada que volia!
Post a Comment