Föroya

per fi,
trepitjàrem les feroe, feia fred i tot era molt verd, vam veure una foca blanca treient el morro bigotut per darrera una onada geladíssima i també resulta que a les platges més remotes s'hi van a morir plàcidament les balenes que amb la llum del Sol es dauren i agafen el to oxidat d'un submarí cap per avall, el que passa és que fan més pudor. També hi havia enormes troncs llisos enduts per l'atlàntic, una bamba xina i una ampolla escocesa d'aigua mineral. Fou a les feroe, a la seva capital, Torshavn, que ens emmaravellàrem davant d'un ordenador feroés, que són iguals que aquí però amb les tecles una mica més fredes, per la publicació intenàutica de la primera foto d'un nounat, en piero, ens va fer un enorme ennueg emocionat a la panxa i brindàrem per ell i els seus pares. I aquell dia tiràrem la casa per la finestra i ens emborratxàrem a 10 ecus la canya de birra. La parella. De la parella podria explicar-ne alguna discussió de torn per fer-me el dur i dir que això i que lo altre... però la veritat és que la moza és extraordinària allí on anem perquè ens trobem, així de dificilíssimament fàcil. (I no ho penso esborrar ni que em faci molta vergonya; aquest tipus de declaracions d'afecte en públic són aixins de cutres, però no ho penso esborrar i s'acabat...) Això sí, allí igual que aquí, el plàstic que sosté el paper de vàter està sovint tacat de dos ratlles marronoses fruit de deixar-hi lo cigarret damunt mentres s'està per altres assumptes; però, per lo contrari allí la majoria dels teulats que arrauleixen a les famílies puritanes són d'adob i herba. I com que són tan puritanes no tiren de durex, ni pastilles i així estan totes les illes, inclús les més remotes, farcides de nens rossos que et miren amb cara d'estranyats i no somriuen. No somriuen mai, són ficats completament cap endintre. Normal, amb aquesta climatologia inclement han d'estar tots sonats. Per això l'alcohol està prohibit de vendre als supermercats.