La feina

Nana de la complexitat

Mare meva,
què bèstia que és tot,
quina intensitat.
Podré fruir-ho?
Mare meva,
què suau que és tot,
què aburrit.
Podré suportar-ho?
El pèndul
sempre,
sempre:
revel.lat,
conforma't,
desmarca't,
integra't,
tria,
tria,
acota,
acota.
Mecasuuun!

El Familisteri

Al Familisteri tothom hi viu content fins que algú es subleva. Llavors, els membres de la comunitat detenen el seu ritme habitual, perden el pas i s’observen els uns als altres amb estranyesa. La majoria opta per abaixar els ulls i tirar milles, però els més inocents, els més purs, es detenen una mica més del que és oportú i confronten les mirades. Una gruta fosca s’obra dins seu. Si un pogués observar a vista d’ocell el tràfec laboriós de la comunitat, el moment de desajust li passaria segurament inadvertit. Una microscòpica descompensació en el vaivé mil.limètric.
Les parets de maó del pati interior prenen una incandescència inquietant al capvespre quan el sol entra de costat per l’enorma claraboya.
Dins les cambres tots els boscos.

L' oficinista Tomeu Penya

gives me pain
you suffer iu
besides you spikes
that breaks my spine
submarine piece
wich fundeix-s my brain
scorching ploramiques Coronel Custer
embraced a pink yellow moondog
kidnapped Skeletor chained
inside Grayskulls castle
with Jesus and Mary pain.

vaig caminar,
vaig vomitar.
un corb
sobrevolava
el meu cap
traçant cercles perfectes.
vaig alçar
el cap,
el meu cap.
dins dels ulls,
els meus ulls,
la vall de quars.

una nena salta a corda
dins d'una peixera fosca
els peixos la veuen riure
i les algues l'acaricien.

un nen s'està a la vora
fent ventoses amb la boca
els peixos el veuen moure's
les granotes ni s'immuten.

Marcovaldo

Els horts d'una autopista
si li clavo un cop de puny
em deforma la còrnia
em transforma l'humor
si l'empento pel penya-segat
retorna
com una alga bategant
si em trec la imatge
de l'alga, toba, damunt del cap
reapareix.
Els horts d'una platja
Els horts d'una cala
on hi van a morir
els budells de la ciutat dormitori
si em trec la imatge
de l'alga sobre el cap
reflota
com la pus
d'una crosta que supura
Als horts de l'A-7
als horts
els horts
els horts
el mar
supura

quan vaig acabar dedecidir
què podi estar passant
les coses mai venien soles
el cap -com deia Walser-
buit, tou, sense suport
només el plaer del llapis
damunt del paper
aquest plaer humil
com una gota obrint-se camí
per l'obscuritat
com un cop de puny
rebregat sobre si mateix
damunt la galta
i el gir de l'ull morat
en el moment de l'impacte
caient com una garrotada

Treballo
davant l'ordinador
que escup llum continuament,
sota els fluorescents
que escupen llum continuament,
contra les parets de pladur blanc
que reflexen llum continuament,
enfront de la fotocopiadora
que desprèn la seva llum encegadora.
Treballo, collons, treballo, òsties,
treballo, joder, treballo, redéu,
continuament. Continuament.

En el que han acabat les Menso de l'Abuelo

La platja del Prat

Rúcula, aguacate, tomàquets secs
tomàquets secs?. M'agradaria saber-ne el procés.
Liofilitzats, m'expliquen. Són dolços, fan venir esgarrifances.
Sembla que no hagués passat el temps, merda!
Entrelluscar tots els raconets ombrívols
d'hortets que ressegueixen l'autopista.
Buscar els seus personatges que a la que t'oblides
t'obren el cap amb les pinces del cotxe.
Sota el xàndal amaguen els seus crims: violacions, assassinats.
Quan es dirigeixen a la platja del Prat, darrera la pista d'aterratge,
llencen les seves canyes al mar però en realitat no pesquen, vigilen.
Esperen estàtics però tensos, com els felins,
rera els tobogans abandonats.
Els avions rebreguen la remor de les onades
quan sobresurten per damunt de les copes dels pins.
Allí s'hi amaguen, sense fer soroll,
els cotxes amb les finestres fumades.
Els pescadors són guipàires, com tots: com tu i com jo.
I no es poden estar de llucar depressa les siluetes.
Passegen per aquests aiguamolls podrits i estripats
per torres de vigia, boeings i nius d'orenetes.
Si per apaivagar l'estranyesa d'aquest indret, almenys,
no hi haguessin aquestes hordes de plane hunters
armats amb vinocles i horribles gorres vermelles...

Maletes

Vichy Catalan

Guiris

Portes

Maniquí 2

Carrer Apel.les Fenosa

Diagonal

Maniquí 1